-
La closca de nou i l\’espai infinit
Un dels aspectes que defineixen un clàssic és que n\’és molts a l\’hora. I passa que, quan n\’hem llegit un moltes vegades, aquesta munió resultant de clàssics es solapen. Sempre hi ha, però, un lloc singular en aquestes lectures per la primera que en vam fer, la més innocent, la que encara no està tocada […]
-
El fetus que explica una història
Triar la veu narradora en un relat de ficció no és mai una tria innocent. La veu narradora és la intermediària entre l\’autor i qui el llegeix. És la primera tria de l\’escriptor. Sovint té una història al cap i no la pot explicar perquè no sap a qui encomanar aquesta responsabilitat. La història de […]
-
Viatjar lleuger, de Gabriele Romagnoli
Tot comença a Corea, quan Gabriele Romagnoli decideix assistir al seu propi funeral. Una empresa especialitzada en propis funerals li munta una cerimònia austera i amb un ritual molt ben definit. En un moment donat el deixen sol amb una espelma, un bolígraf i un foli, i li demanen que faci testament. Es tracta, diu, […]
-
Culpa
Diu: Evidentment, no cal que el tribunal conegui els motius d\’un acusat per poder sentenciar-lo. Però els jutges volen saber per què les persones fan el que fan i, solament quan ho entenen, poden imposar una pena a l\’acusat segons quina sigui la seva culpa. Si no ho entenen, gairebé sempre dicten una pena major. […]
-
La veritat sobre el cas Harry Quebert
No sempre és bon senyal acabar en dos dies un llibre de gairebé set-centes pàgines. Acabo de fer-ho, per exemple, amb aquest títol de fa sis anys de Joël Dicker, La veritat sobre el cas Harry Quebert. I tot i que haig de reconèixer que allò més important -mantenir l\’atenció- s\’hi aconsegueix amb escreix, també […]
-
Cites d\’Història de la violència, d’Édouard Louis
És una fantasia banal, però també és veritat que hi ha banalitats que emancipen. (58) Sé des d’aleshores que la ingenuïtat és una condició de la fugida. Que sense ingenuïtat no es pot fugir. (58) El passat és l’únic que es pot canviar i estic segur que ell no tenia tanta por del fuitur com […]
-
Sectes (sobre Descartes)
Pel que sembla, la mort, en certa manera prematura (56 anys) de Descartes va sumir en el desconcert els seus seguidors. Però va tenir un altre efecte: el van voler convertir en una mena de Messies. D’aquí neix l’interès pel seu cos, que es pot interpretar d’acord amb el pes que el concepte relíquies tenia […]
-
Novel·la: fil o calidoscopi?
Un dia, la Montserrat Roig em va dir que en Pio Baroja havia dit que la novela era un saco donde cabia todo. Qualsevol lector de novel·les sap que això és una veritat com un temple, i és, justament, aquesta definició la que fa impossible una definició precisa sobre aquest gènere literari caracteritzat per una […]