Old Fashioned

Entrades d'en Jaume Graupera anteriors a juliol del 2022

Etiqueta: Ficció

  • El suïcida

    El suïcida

    No semblava deprimit. Només passava per pensarós. No hi havia res del món que li provoqués desig. Hi havia massa coses que només identificava pel que deduïa que estava amagat dins de la paraula que les definia. Es perdia en un bosc de significants, sense arribar mai a llucar la naturalesa de les coses significades. Per a ell l\’amor era una paraula de quatre lletres que li era esquiva. No hi havia cap diferència, doncs, amb la paraula mort.

  • El punt de vista múltiple en primera persona

    El punt de vista múltiple en primera persona

    \”En un relat, tot té una funció, i la primera obligació d’un escriptor que tria un narrador i una perspectiva és saber què vol dir i perquè tria aquesta manera de fer, i no una altra. La llibertat consisteix a triar un camí no a vagarejar d’un cantó a un altre amb l’excusa que es pot transitar per on es vulgui.\”

  • La neurona entotsolada

    La neurona entotsolada

    Les neurones parlen entre elles, es transmeten informació. No és cap bajanada pensar que saben més de les persones que les persones mateixes. Tampoc ho és imaginar el cervell com un rusc poblat de neurones, que hi volen com si fossin abelles. Dic el cervell, perquè és allà on resideix el sistema nerviós central, però […]

  • Definició de derelicte segons l\’Ernest

    Definició de derelicte segons l\’Ernest

    Quan l\’Ernest va girar la maneta de la porta de la llodriguera ja sabia que era el darrer dia de la seva vida. No és pas que volgués matar-se, ni tan sols que volgués morir-se. Ni tan sols pensava que podia morir aquell dia. Senzillament, l\’Ernest anava a fer el darrer dia de la feina […]

  • Fets de sediments diversos

    Fets de sediments diversos

    Escriure per repassar qui sóc. Recordar Miguel Labordeta: no hi haurà qui em digui qui sóc jo. Tinc una resposta d’urgència, que explica una mica perquè crec que escriure és una resposta, una solució. Quan es té una barba més que canosa, quan el teu aspecte general es cendrós i les coses costen de començar, […]

  • A-za-le-a

    A-za-le-a

    Veieu la fotografia? Us vull parlar de la nena. No de la nena que es veu, sinó de la nena que va ser la iaia, amb la seva infantesa tan explicada que és com si jo l\’hagués viscuda. Dir que és com si jo l\’hagués viscuda és tant com dir que és tant com si […]

  • La jubilació de l\’Eudald

    La jubilació de l\’Eudald

    Quan l’Eudald tenia vuit anys va començar a pensar, de tant en tant, que volia ser un altre, diferent d\’ell mateix. Ho pensava només de tant en tant, però com que sempre ho tornava a pensar, va acabar assumint que, de fet, ho havia pensat sempre. Això també era mentida, perquè hi havia moltes estones […]

  • Per què?

    Per què?

    Quan Gabriele Romagnoli va decidir anar a viure de El Caire a Beirut, son pare, un lampista bolonyès de vuitanta anys, li va preguntar: -Per què? S\’havia preguntat moltes vegades el pare de Gabriele Romagnoli per què al llarg dels seus vuitanta anys? Havia passat el seu temps senzillament anar fent? La pregunta incomoda, sobre […]