Old Fashioned

Entrades d'en Jaume Graupera anteriors a juliol del 2022

Desig


Una història gira al voltant d’un desig. És a dir, qualsevol història s’organitza sobre el fet que hi ha un personatge que vol alguna cosa. Per tant, una història és allò que passa, la seqüència d’esdeveniments, quan algú vol alguna cosa.

Escribir cuento. Manual para cuentistas. Notes preses llegint el capìtol 1

Encara no hi ha conflicte. El conflicte apareixerà més tard. De fet, el conflicte serà la història. Tinc, això si, un personatge que no sap què vol. En la mesura que aquests personatge s’assembli a mi, com el de la cançó d’en Sílvio Rodríguez, hi ha la clau de l’inevitable fracàs de tot plegat: del personatge, de la història i el meu. Perquè no hi ha desig. O no el sé identificar. En definitiva, hi ha una transferència: intento solucionar la meva incapacitat de desitjar traslladant-la a un personatge. I després no sé atribuir-li les circumstàncies concretes del seu desig, perquè és un desig que neix de l’absència de desig. Del no-ser no en pot néixer el ser.

Greimas va identificar diverses funcions al voltant d’aquest desig. El subjecte que desitja; l’objecte desitjat; el donant que el facilita al subjecte; el destinatari, que l’ha de rebre (i que pot ser el propi subjecte); l’ajudant i l’oponent, que faciliten o obstrueixen l’assoliment de l’objecte de desig. Totes aquestes funcions són les que després es convertiran en personatges, espais, circumstàncies contextuals de la història.

El meu personatge s’ha equivocat. Ha fet coses que han tingut conseqüències dramàtiques. Ha menystingut les persones, i ha pecat d’egoïsme, de manca d’empatia. És un prepotent i un desconsiderat. Veu les persones com si fossin coses. Encara no vol res, perquè no hi ha donant.

El donant li facilita un desig. El meu donant pot ser una persona menystinguda, capaç de mobilitzar algun aspecte interior del meu personatge. Apel·lar a la seva part bona, reprimida. Pot ser també el fet que el subjecte ha arribat al fons del pou, ja no pot anar més avall. Però no sabem si el subjecte té cap part bona reprimida, ni si la seva fatuïtat l’impedirà reconèixer que ha ja no pot anar més avall.

El desig és arribar al fons d’ell mateix, el descens al seu propi infern interior. Vol redimir-se, primer als seus ulls. Després, potser, als ulls dels altres, tot i que no sap si ja ha fet tard. Són aquests ulls els ulls dels destinataris: ell mateix, i la seva gent.

No hi ha massa gent per ajudar-lo. Com que la seva vida ha sigut sempre una autoafirmació davant dels demés, als seus ulls els demés estan per sota d’ell. Atorgar una categoria més elevada al seu cercle d’humiliats i ofesos és, potser una primera mostra de remordiment.

Pel que fa als obstacles no semblen massa complicats de definir: la recaiguda, la temptació són sempre presents. No poden ser obviats. La voluntat i la necessitat són les úniques virtuts que ajudaran el subjecte a complir el seu desig. Que, curiosament, potser el porta a la tranquil·litat, però no necessàriament a la felicitat.

Tots aquests elements estan en la base del desig del meu subjecte. Però, com he destacat abans, no han generat encara cap conflicte.


Deixa un comentari

L’adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *